El Departament d’Ensenyament acaba de fer públic un
document amb dades de síntesi del sistema educatiu a Catalunya dels últims 10
anys[i]. La
informació ja s’havia difós anteriorment, però aquest recull té la virtut de
presentar de forma estructurada i sintètica una tria de les dades més
rellevants.
Tot repassant el document em va cridar l’atenció un
parell de variables que sovint es descriuen de forma independent però que posades
de costat aporten més llum sobre uns aspectes de la realitat educativa que
inviten a reflexionar: l’èxit escolar a casa nostra s’associa a un component de
gènere femení i d’origen bàsicament autòcton en ternes de nacionalitat. I
aquests perfils s’accentuen encara més quan s’introdueix la variable
públic-privat en la titularitat dels centres educatius.
 |
| Relació de gènere i nacionalitat. Nivells educatius postobligatoris Catalunya. Curs 2011-12 |
Si s’observa la taula, es pot comprovar com estudiants
autòctons i noies són majoritaris als nivells més alts d’ensenyament
–batxillerat i FP de grau superior- i, per contra la proporció més elevada de
nois i d’origen immigrant es produeix en els nivells inicials, sobretot en els
programes de qualificació professional inicial (PQPI). La relació és
directament proporcional en cadascuna de les variables, i presenta una forta
correlació quan es relacionen entre elles: el percentatge de noies a
batxillerat dobla les que cursen PQPI, mentre el percentatge d’autòctons supera
el 90% tant a batxillerat com a FP de grau superior, mentre que als PQPI els
autòctons estan per sota del 60%.
Tanmateix en entrar en consideració la titularitat
dels centres educatius es detecten algunes correccions interessants a la
tendència: en els PQPI, on hi més presència d’estrangers, la presència de noies
és molt més elevada als centres privats (37%) que no pas als públics (27%)
mentre que en els cicles mitjans i superiors de la FP pràcticament no hi
diferència entre centres públics i privats quan a gènere. Finalment, al
batxillerat els centres privats amb un predomini gairebé absolut d’autòctons -els
estudiants d’origen immigrant no arriben al 4% - tenen un percentatge de noies
(50,9%) inferior al del centres públics (55,1%).
Si es parteix de la hipòtesi que els centres de
batxillerat privats són els que tenen un component més elevat d’exclusivitat en
termes socioeconòmics, aquests centres presenten un gran equilibri quant a
gènere, la qual cosa s’ha d’interpretar com a conseqüència d’uns nivells de
graduació a l’ESO pràcticament equivalents entre noies i nois i d’una
preferència també pràcticament simètrica en l’opció d’educació postobligatòria
per la via acadèmica del batxillerat com a etapa directa a l’educació superior.
Per tant, la sobrerepresentació de noies en els
centres de batxillerat públics on suposen 5 punts per sobre dels nois,
s’ha de relacionar amb una més gran opcionalitat diferencial dels nois pels ensenyaments
professionalitzadors i/o per una taxa de graduació a l’ESO inferior entre els
nois, que explica el seu fort predomini en els PQPI.
Sembla clar doncs que el component de gènere i la seva
distribució diferencial s’afegeix com un
element més a les dissimetries associades a la coexistència de la doble xarxa d’escolarització.
Unes dissimetries que no contribueixen
precisament a garantir l’èxit educatiu, l’equitat i la cohesió social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada