dilluns, 9 de març del 2015

El suport públic a la música a Catalunya: quintes disminuïdes i octaves baixes

La noticia va caure com una llosa damunt els pobles i ciutats amb escola municipal de música: la Generalitat no pagaria el deute compromès per finançar les escoles corresponent al curs 2012-13, després d’haver anunciat que a partir del curs 2013-14 se suspenia de forma indefinida aquest suport. Ras i curt, això significa que el Departament d’Ensenyament suprimia un ajut que en el curs 2009-10 s’establia en 600 euros per alumne de forma que aquesta aportació, s’hauria de compensar amb les aportacions dels ajuntaments i dels propis usuaris i famílies. Més ras i més curt: tal i com es pot comprovar en el gràfic l’aportació del Departament d’Ensenyament ha passat de 600€ a 0€ en 3 anys[1]:

Però com es podia esperar en temps de vaques magres, aquesta no va ser l’única patacada al sector de la música: entre els anys 2009 i 2013 les subvencions del Departament de Cultura destinades a la promoció musical es van reduir prop d’un 70%, passant de 68,7 a 23,1 milions d’euros[2].

Departament de Cultura: evolució del pressupost 2009-2013
Any
Departament de Cultura
Musica
% Mús/  Dep
2009
374,2
68,7
18,4
2010
378,1
63,8
16,9
2011
325,9
40,2
12,3
2012
283,3
28,6
10,1
2013
241,7
23,1
9,6

En termes relatius, es tracta de la retallada més intensa, i amb diferència, de tots els sectors, i dobla la global del Departament de Cultura que ha estat del 35%. Si ens mirem les dades sense additius ni condiments, el panorama és devastador.

Entenem que cal contextualitar-ho tot plegat en la situació de penúria extrema de les finances de la Generalitat i estem segurs que no s’ha produït una acció deliberada d’acarnissament interdepartamental per lesionar el sector musical, però veient la magnitud de la tragèdia, estem tentats de caure en la teoria de la conspiració. I ja només hi faltava la irrupció del sinistre tàndem Montoro-Wert amb el cop de l’IVA per acabar de portar-nos a allò del Mark Twain de “que jo sigui paranoic no vol dir que no em persegueixin”!

En fi, volem creure que els responsables departamentals respectius no han fet les mateixes associacions de dades que nosaltres, i que quan les estretors pressupostàries es relaxin, es produirà una acció de contrapès i esmenaran aquesta desafortunada fatalitat. Voldríem!!!




[1] http://www.diba.cat/documents/113226/127467/EEMM2013.pdf/cf56b653-a651-4709-8a43-154a34e7ecb6
[2] http://interaccio.diba.cat/CIDOC/blogs/2015/estadistiques-culturals-catalunya-2015

1 comentari:

Unknown ha dit...

Santi, muy interesante y rotundos los datos y evidencias que aportas.
Me pondré en contacto contigo en unos días porque estoy redactando un tema de educación artística.
Un abrazo

Arturo