La noticia va caure com una llosa damunt els pobles i
ciutats amb escola municipal de música: la Generalitat no pagaria el deute
compromès per finançar les escoles corresponent al curs 2012-13, després
d’haver anunciat que a partir del curs 2013-14 se suspenia de forma indefinida
aquest suport. Ras i curt, això significa que el Departament d’Ensenyament
suprimia un ajut que en el curs 2009-10 s’establia en 600 euros per alumne de
forma que aquesta aportació, s’hauria de compensar amb les aportacions dels
ajuntaments i dels propis usuaris i famílies. Més ras i més curt: tal i com es
pot comprovar en el gràfic l’aportació del Departament d’Ensenyament ha passat de
600€ a 0€ en 3 anys[1]:
Però com es podia esperar en
temps de vaques magres, aquesta no va ser l’única patacada al sector de la
música: entre els anys 2009 i 2013 les subvencions del Departament de Cultura
destinades a la promoció musical es van reduir prop d’un 70%, passant de 68,7 a
23,1 milions d’euros[2].
Departament de Cultura: evolució
del pressupost 2009-2013
Any
|
Departament de Cultura
|
Musica
|
% Mús/
Dep
|
2009
|
374,2
|
68,7
|
18,4
|
2010
|
378,1
|
63,8
|
16,9
|
2011
|
325,9
|
40,2
|
12,3
|
2012
|
283,3
|
28,6
|
10,1
|
2013
|
241,7
|
23,1
|
9,6
|
En termes relatius, es tracta de
la retallada més intensa, i amb diferència, de tots els sectors, i dobla la
global del Departament de Cultura que ha estat del 35%. Si ens mirem les dades
sense additius ni condiments, el panorama és devastador.
Entenem que cal contextualitar-ho tot plegat en la situació de penúria extrema de les finances de la Generalitat i estem segurs que no s’ha produït
una acció deliberada d’acarnissament interdepartamental per lesionar el sector
musical, però veient la magnitud de la tragèdia, estem tentats de caure en la
teoria de la conspiració. I ja només hi faltava la irrupció del sinistre tàndem
Montoro-Wert amb el cop de l’IVA per acabar de portar-nos a allò del Mark Twain
de “que jo sigui paranoic no vol dir que no em persegueixin”!
En fi, volem creure que els
responsables departamentals respectius no han fet les mateixes associacions de
dades que nosaltres, i que quan les estretors pressupostàries es relaxin, es
produirà una acció de contrapès i esmenaran aquesta desafortunada fatalitat.
Voldríem!!!
1 comentari:
Santi, muy interesante y rotundos los datos y evidencias que aportas.
Me pondré en contacto contigo en unos días porque estoy redactando un tema de educación artística.
Un abrazo
Arturo
Publica un comentari a l'entrada